escrit per Lluís Avellà i Reus
La música tradicional és aquella que està en el poble, que prové del poble i es transmet entre el poble, per tant és patrimoni del poble, al qual no hem de renunciar mai.
En els anys trenta del segle XX, sorgeix un moviment que naix a Itàlia, recolzat per grups de música popular, intel·lectuals i universitats, per a valorar la cultura tradicional i reivindicar una atenció cap al rescat del seu patrimoni, a aquest moviment se l’anomena “Riproposta”, dins d’aquest concepte hi ha un diferents nivells d’actuació que bàsicament definiríem en quatre:
1. Bàsic: Seria restaurar la música tradicional quasi perduda. En aquest nivell hi ha molta gent treballant. Per exemple els grup Salpassa, Cresol, Postiguet, Danses i Cançons d’Alacant…
2. Consistiria a interpretar peces de repertori tradicional, però arranjades o versionades amb llibertat, no seguint les normes de puresa que hauria d’observar un tractament de restauració.
3. Podem anomenar com l’autèntica “Riproposta”, el repertori és totalment actual, però tant la música com el context segueixen l’estètica de la tradició.
4. Es pot considerar en els límits de la “Riproposta” cap a fora. Es tracta d’una sèrie de gèneres, alguns dels quals considerem música folk, però que fan fusió amb altres gèneres. Per exemple: folk-rock, tecno-pop, el jazz-folk, la música simfònica que fem a partir de melodies populars, etc.
En la nostra terra i gràcies a la música festera, tant en l’àmbit de Fogueres com el de Moros i Cristians, s’està fent gran quantitat de composicions noves, moltes d’aquestes basades en la música tradicional. Aquest tipus d’actuacions, barreja tots els nivells de “Riproposta” abans definits.
El nostre himne de Fogueres de Sant Joan és d’arquetip de “riproposta” que es relaciona amb els tres nivells. Fent una revisió de tot l’himne podem torbar melodies noves que segueixen l’estètica de la tradició i melodies tradicionals arranjades i versionades que en ordre d’aparició, serien les següents: Tocata de Bous en Corda, Danses, Cercavila de Callosa d’en Sarrià, Cançó Popular “Carabassa m’han donat”, Cançó de Pregó, Toc de la Ciutat d’Alacant, Cançó de la Calcigada, Diana de Tibi.
- TOCATA DE BOUS EN CORDA: És molt habitual i encara podem veure aquest tipus d’espectacles festers, molt arrelats en la nostra tradició. És normal que aquests actes, la figura del dolçainer, que interpreta la melodia bàsica i sobre aquesta van tocant improvisacions d’acord amb el moviment que fa la gent al voltant del bou. En el mateix terme municipal d’Alacant podem assistir a aquests actes: Un exemple d’açò és el de la partida del Canal.
- DANSES: La melodia en què es basa el mestre Torregrosa per al nostre Himne de Fogueres és el Tarinero. El Tarinero és un tipus de fandango que els dolçainers d’Alacant interpreten per a finalitzar les danses. Té una base rítmica originària de tres per quatre, que s’accelera gradualment, perquè al final del ball queden les parelles de balladors mes ensinistrats.
- Ja s’alcen les flames camí del cel
- I ronquen els esclafits el seu content
- CERCAVILA DE CALLOSA D’EN SÀRRIA: Callosa és un poble amb molta tradició de dolçainers. Bàsicament dos famílies han sigut les últimes a mantenir la tradició de la dolçaina. Actualment, la família Boronat encara interpreta les melodies tradicionals de les festes dels nostres pobles, però concretament el tema en què es basa el mestre Torregrosa és el repertori de la família Llinares. Desgraciadament, d’aquesta família no queda cap successor que interprete el nostre instrument.
- En la nit de Sant Joan
- Quan es tiren trons i trons
- D’eixos ben grossos i bons
- Dones dels dotze en avant
- CARABASSA M’HAN DONAT: És una cançó molt popular en la nostra terra, la lletra més utilitzada en el Himne de Fogueres. Diu el següent:
- TRADICIONAL
- Carabassa m’han donat
- jo l’he presa per meló.
- Més m’estime carabassa
- que casar-me ambun pendó.
- HIMNE DE FOGUERES
- I es pinta el cel de roig.
- I el que ronda a una fadrina
- té que dur-li si és galant
- la seua coca amb tonyina.
- CANÇONS DE PREGÓ: Es tracta de les cançons que utilitzaven els venedor de carrer, una molt popular i és la que utilitza el mestre Torregrosa en l’Himne, que diu:
- Tres pardalets i una moneta
- d’eixos que van en bicicleta
- Xiquets ploreu
- que pardalets tindreu
- TOC DE LA CIUTAT D’ALACANT: El mestre Torregrosa ho va fer molt bé, des del meu punt de vista, en incloure en aquesta “Riproposta” el toc de la ciutat, que desgraciadament tan poques vegades es toca en els actes oficials. És un toc que, segons l’arxiver de la Diputació d’Alacant pels anys trenta, el Sr. Gonzalo Vidal, data del 1490, quan Alacant rep el títol de ciutat. A pesar que el nostre toc comparat amb altres té poques modulacions, és ressonant, vibrant i ens emociona a tots els que ens sentim alacantins.
- CANÇÓ DE CALCIGADA: En el nostre poble, com tots els que van estar ocupats per cultures àrabs durant molt de temps (800 anys), conserven, o millor dit conservem, unes cançons amb unes fórmules rítmiques molt especials, amb molta llibertat d’execució, que acceptaven calderons i notes retallades, a plaer de qui l’executava. L’últim exponent d’aquestes melodies, va quedar reduït a les cançons de treball agrari i a les cançons de bressol. Per això, hui en dia, encara podem escoltar persones que les recorden, sobretots al medi rural. Aquelles melodies s’utilitzaven en la batuda, el fet de batre i la calcigada del vi bàsicament. El mestre Torregrosa, en una entrevista amb l’arxiver i Cronista Gonzalo Vidal, defineix aquesta part de la melodia de l’Himne de Fogueres (que és la més coneguda per tots nosaltres) com una cobla d’aire morisc d’estil llevantí. L’originalitat del Mestre Torregrosa és molt relativa, ja que, si busques en les nostres melodies tradicionals, trobarem una melodia molt pareguda catalogada per Salvador Seguí com una cançó de calcigada del vi de Sant Joan. La lletra diu:
- Mira si he corregut terres,
- que he estat al Palamó
- a Benimagrell i a Tàngel
- i al pont del Gualeró.
- HIMNE DE FOGUERES
- En la mar mansa i lluentosa
- que abaniquem les palmeres
- A la llum dels Fogueres
- que és la festa més fermosa.
I ací, aquesta la màgia de la “Riproposta” ben feta que el compositor, sense adornar-se’n i gràcies que té les melodies en el cervell, inconscientment, les fa aparèixer i no sap d’on provenen..
DIANA DE TIBI: Correspon al solo de dolçaina de l’Himne de Fogueres.
Com a conclusions caldria dir: gràcies, mestre Torregrosa, per donar-nos un himne tan preciós. Gràcies, mestre Torregrosa per saber fer composicions noves tenint com a base la música tradicional. Gràcies, mestre Torregrosa, per tractar la dolçaina com un instrument musical i incloure’l en els papers pautats del nostre himne..
Vull animar els compositors de l’àmbit que siga, que utilitzen els elements de la música tradicional, com ho va fer el nostre mestre.
Anime l’Ajuntament d’Alacant a utilitzar el toc de la ciutat més sovint.
Col·labora:
Lluís Avellà i Reus
Dolçainer alacantí: Lluís Avellà i Reus "in memoriam" (1960-2011) 