11 LA FLAMA DEL CANIGÓ 1997

Fullet de la colla de dimonis “La Ceba” 2001

“Des del 1955, els 2.784 m del cim del Canigó són testimoni de la trobada que encén la flama amb la qual tots els pobles que tenen com a vincle d’unió la llengua catalana boten foc a les seues fogueres de Sant Joan.

Rierols de flames dansant baixen des del cim per a repartir la seua força, per a recolzar anhels i aspiracions i per a convertir la nit en dia.

La Nit de Sant Joan, la nit més curta de l’any, la nit del primer bany, l’adeu a la primavera, la nit on les fogueres se salten pel davant, la nit on si plou fa el vi dolent, la nit dels somnis i els conjurs, de coques i dolços, de vins i licors, que troba mitjançant La Flama del Canigó, els desitjos de solidaritats d’esperança, de màgia, de goig i de germanor dels pobles de la nostra llengua.

La colla de dimonis “La Ceba” assumeix un any més el paper de dur-la entre nosaltres perquè tots els alacantins puguem participar i gaudir d’aquest ritual.

I és per aquesta raó que us convoquem a l’acte de benvinguda i homenatge que farem el proper dimarts 19 de juny a les 21 hores a la nostra seu al carrer Alcalà Galiano núm. 59 baix i on cadascú dels assistents podrà recollir un tros del seu esperit”.

Les festes de les Fogueres de Sant Joan són l’expressió dels sentiments del poble mediterrani, una manifestació cultural i festiva a través de la qual mostra la seua atracció per la terra, el foc i l’aigua.

Al llarg de la història, els alacantins han expressat de múltiples maneres el culte del foc, i les fogueres o pires a les quals es llançaven les trastos velles que ja no servien a la casa i simbolitzava la crema dels mals presagis, va adquirir amb el temps carta de naturalesa a Alacant.

Però la tradició ancestral de cremar coses velles va evolucionar cap a altres formes d’expressió que van donar origen a la creació de monuments de fusta i cartó pedra, a les Fogueres del primer terç del segle XX, que es van convertir en les festes d’Alacant i han incorporat noves formes d’expressió, culturals i festives fins a aconseguir les formes que mantenen actualment.

Una de les últimes manifestacions culturals que es va incorporar fa 25 anys a les Fogueres és la Flama del Canigó, que acudeix als districtes de Sant Nicolau de Bari, Sèneca Autobusos i Parc de les Avingudes.

Aquest dia, en aquestes fogueres s’inicia la renovació de la mil·lenària tradició dels països del mediterrani occidental, en el qual les Fogueres tenen un sentit col·lectiu. El foc uneix els pobles que parlen el mateix llenguatge i en la nit de Sant Joan encenen la mateixa flama valencians, catalans i mallorquins. La Flama del Canigó ve dels Pirineus francesos i a Alacant, és la colla de dimonis “La Ceba”, la que com a amfitriona, fa el repartiment a les fogueres que s’han compromés a cremar els seus monuments amb aquesta flama.

La Colla, prèviament al lliurament de la Flama, fa un correfoc pel districte fogueril. El primer any, com que la gent no sabia en què consistia el correfoc, es veia sorpresa pel gran muntatge de foc, dolçaines i dimonis. Després de sis anys, els més festers del barri baixen de les seues cases proveïts de gorres, pantalons vaquers i molta marxa per a córrer el foc i ballar la dansa dels Dimonis.

EL CORREFOC I LA COLLA DE DIMONIS “LA CEBA”

Què és un correfoc?, es pregunten molts davant de la presència en algunes manifestacions festives com els Carnestoltes, les Fogueres i altres activitats, d’un grup de dimonis que té en el foc la principal forma d’expressió artística. És un joc de carrer en el qual el públic participa, es diverteix amb els dimonis i tracta d’esquivar el foc d’artifici que porten els integrants, els membres de la Colla, i les bèsties de la mitologia popular lligades a un pal.

El correfoc és un nou ingredient en les festes populars, una celebració que genera les seues referències pròpies a partir d’una mitologia urbana, com són el retorn a la naturalesa, la revolta social. És una celebració de culte al foc que pren forma de festa popular.

Des dels orígens dels temps els pobles mediterranis han fet les seues representacions principals i manifestacions culturals al voltant del foc com a protagonistes de l’activitat.

El País Valencià sempre ha estat lligat al foc com una forma d’expressió popular, cultural i festiva; les fogueres, les mascletaes, les cordaes, els carretons o les piules formen part de la cultura popular dels alacantins.

Aquesta manera de veure el correfoc és recent i l’espectacle que s’hi fa és una derivació dels balls de diables. D’aquests conserven el caràcter de celebració teatral, però abandonen el sentit religiós cristià per a retornar a la imatge més antiga del dimoni: la lligada a la terra i el foc.

Enguany, la Colla ampliarà una mica més la festa i cremarà una foguera com les d’abans, amb andròmines velles amb la Flama del Canigó. La idea que mou la colla de dimonis “La Ceba” és, abans de res, fer passar una bona estona a la gent, però sempre des de la perspectiva que al mateix temps que es gaudeix es poden recuperar les nostres tradicions i cultura pròpies, sense haver de convéncer a ningú que les nostres coses són les millors. Només a través del respecte mutu es pot crear un món creatiu, solidari i millor.

Col·labora:

Fullet de la colla de dimonis “La Ceba”