Design a site like this with WordPress.com
Per començar

12 LA DOLÇAINA EN CARNESTOLTES. NAIX LA PENYA “LA TRIPA DEL MORO”. 1991

Fins a l’any 1990, el Carnestoltes alacantí estava organitzat per l’única penya que hi havia anomenada, precisament, “Carnestoltes”. Però aquell any, el grup va patir una escissió que va donar lloc a la penya “La Tripa del Moro”, que creien que els carnestoltes havien de ser més participatius, i per això era necessari que es formaren altres grups que també participaren en l’organització d’aquests.

https://photos.google.com/photo/AF1QipN_glb-buGxueJhO-9lYpdQ4T3VD8XDbD7z7HoF

“Jo vaig participar en la creació d’aquest grup a causa de l’amistat que m’unia a Antonio Defez, la seua alma mater –explica Antonio Sánchez–. Em van convocar a la reunió constitutiva de la penya “La Tripa del Moro” en els Pous de Garrigós. Vam posar el nom en el mateix local dels pous, ja que estàvem dins del Moro del Castell de Santa Bárbara. En els Carnestoltes del 1990 vam tindre els Pous com a seu; hi vam fer el primer ‘auto de carnestoltes alternatiu’, davant dels “autos oficials”, en la terrassa del pub “27 Cotinos” de la plaça de Quijano. Com que érem l’oposició dels Carnestoltes d’Alacant, ens van posar totes les traves possibles perquè no poguérem fer carnestoltes; se’ns va prohibir utilitzar el local dels Pous de Garrigós, propietat de l’Ajuntament, i se’ns va negar el pa i la sal. Gràcies que jo havia comprat una casa al carrer del Pouet, número 42, del barri de Sant Anton, el meu barri natal, la vaig oferir a la Penya com a seu i sense cost. Encara que la casa estava prou deteriorada, era ideal. Per a fer carnestoltes tampoc es necessiten grans instal·lacions. Era perfecte per a no necessitar ajuda de ningú i enfortir el grup, i així va ocórrer.”

Antonio Sánchez era llavors secretari de l’Associació de Veïns del barri i president de la Colla de dolçainers i tabaleters de Sant Anton. Des del primer moment, va voler unir la colla al Carnestoltes a través de la penya de “La Tripa del Moro”, i d’aquesta manera introduir la música de dolçaina en aquesta festa alacantina.

En els Carnestoltes del 92, “La Tripa del Moro” ja formava part de l’organització del Carnestoltes i, com no podia ser d’una altra manera, es va contractar la Colla de Sant Anton perquè posara música a l’esdeveniment festiu. La Colla ja era alguna cosa en el panorama fester; els contractaven perquè posaren música a les festes del barri i al Carnestoltes alacantí. Com que volien oferir la màxima qualitat musical, sempre els acompanyava Eliseu García i altres membres de la Colla “El Terrós”, de Petrer. D’aquesta manera, van aconseguir que els contractaren cada vegada amb més freqüència. I en els Carnestoltes d’Alacant, van adaptar la dolçaina al repertori d’aquelles festes: “Carnaval, carnaval”, “La Loles”, ritmes més carnavalers… i també es disfressaven, cosa no habitual entre els músics. L’any 1992, van representar amb “La Tripa de la Moro” l’auto “Moloco Ula”, acompanyant la Penya amb les dolçaines en la desfilada prèvia.

Col·labora:

Antonio Sánchez Pérez

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

L’11 de març del 2021 farà deu anys de la mort del dolçainer d’Alacant Lluís Avellà i Reus. Voldria des d’aquest blog, fer-li un homenatge in memoriam a la seua trajectòria i la de molts jóvens d’Alacant que van nàixer al voltant dels mateixos anys que ell i que van viure junts una experiència inoblidable. La nostra generació va viure una època inigualable. Els últims anys de la dictadura de Franco. La nostra edat oscil·lava entre els quinze i els díhuit anys. Vam ser activistes en unes dècades glorioses per a nosaltres: buscar la llibertat per nosaltres mateixos sense necessitat que ningú ens diguera què havíem de fer. Aquesta finalitat buscada crec que ens ha servit a tota una generació de jóvens que vivim el mateix procés. No vam aconseguir canviar el món, encara que créiem fermament que el podíem canviar, però el que sí que ens ha servit és per ser gent valenta, qualsevol cosa que ens proposàvem ho aconseguíem a la nostra manera. Gràcies a l’esforç i la dedicació. Tots els projectes que vam proposar, vam intentar portar-los a la pràctica. Anys més tard, vam comprendre que gràcies al diàleg i la posada en comú dels nostres projectes aconseguiríem que fórem més participatius i aquest treball crec que ens ha fet millors persones. Aquest és el missatge que volem transmetre amb aquest homenatge

A %d bloguers els agrada això: