Design a site like this with WordPress.com
Per començar

7 L’APLEC DE CALLOSA D’EN SARRIÀ. EL SEU SIGNIFICAT. EL PAPER DE LLUÍS

Toni i Lluís Avellà amb la Colla de Joan Blasco
La Colla el Pinyol de Callosa d’en Sarrià va editar el llibre DOLÇAINA I TABALET- Música i tradició a Callosa d’en Sarrià, escrit per Eliseu García i Ripoll, Ivan Gregori i Ferrando i Jordi Ronda i Mayor el mes de novembre del 2006. ISBN 84-606-4071-X.
“El 15 de novembre del 1981 se celebrà a Callosa el IV aplec de Dolçainers del País Valencià. Vingueren colles de Dolçainers i tabaleters, i també grups de cant i ball d’arreu del nostre territori, i va ser tot un esdeveniment”.

El primer i segon aplec es feren a Tales (a la Plana Baixa), poble amb una gran tradició dolçainera, i d’on era natural Pedro Ramos, famós xirimiter. El tercer va ser a Alfarb (la Ribera Alta) com a homenatge a Honorat Gil, reconegut dolçainer que tocà per al rei Alfons XIII. Aquests aplecs van ser organitzats per Joan Blasco, director de l’Escola Municipal de Dolçainers de València i per alguns dels col·laboradors que tenia.
La raó per la qual el quart es va fer a Callosa fou doble. D’una banda encara no s’havia organitzat cap aplec a les comarques del sud, on es troba el nostre poble. D’una altra, Callosa comptava amb una gran tradició dolçainera, amb noms com Pep de Rabosa, Batiste Camila i els Boronat.
Els promotors del quart aplec van ser els germans Lluís i Antoni Avellà i Reus, naturals de Llíber i que pertanyen a l’escola de Joan Blasco, comptant amb l’ajuda d’altres persones com Vicent Navarro i Tomás de Petrer, que pertanyien a la Colla “El Terrós”. A Callosa trobaren la col·laboració de Vicent Berenguer (regidor de Cultura), Norbert Sanchis, Robert Roig, Toni Ferri i el suport d’institucions com la Diputació d’Alacant, l’Ajuntament de Callosa d’en Sarrià, Acció Cultural del País Valencià, l’Associació d’Amics de la Música i altres més”.

“Val a dir que aquest aplec va tenir una repercussió mai pensada pel organitzadors. L’acte va ser filmat i emés en el Telediario de RTVE, però hem de dir que l’enregistrament es va perdre en un incendi que arrasà els arxius del centre territorial de RTVE Aitana uns anys després de l’acte, però encara hi ha l’enregistrament sonor en forma de casset que Lluís Avellà, un dels organitzadors de l’acte, conservà fins fa pocs anys, quan el va cedir a la Fonoteca de Materials de la Generalitat Valenciana.
Potser l’èxit d’aquest aplec va ser degut a la necessitat que hi havia en aquesta època d’expressar i reivindicar la identitat pròpia del poble valencià través de les manifestacions culturals, com ho eren la música i el ball, recentment acabada l’era del franquisme. També a la importància que tenia la tradició dolçainera al nostre poble, fet que propicià l’enorme participació que hi va haver.
Hui en dia encara podem trobar a la llotja de l’Ajuntament la placa commemorativa  d’aquest acte que va fer que Callosa es convertira per un dia en la capital valenciana de la dolçaina.”
I l’any 2006 es va tornar a fer un aplec de Dolçainers a Callosa d’en Sarrià en record dels XXV anys de l’anterior i hi vaig anar amb Lluís a veure’l i va ser molt emocionant per a mi i crec que en vaig gaudir com un xiquet. Si el 2006 va ser increïble, supose que l’Aplec del 1981 seria brutal.
La família Boronat en l’Aplec de Dolçainers del 2006 a Callosa d’en Sarrià
El Conill d’Agost en l’Aplec de Callosa d’en Sarrià 2006

Col·labora:

Llibre Dolçaina i Tabalet publicat per la Colla el Pinyol, escrit per Eliseu Garcia i Ripoll, Ivan Gregori i Ferrando, Jordi Ronda i Mayor. Novembre 2006

L’11 de març del 2021 farà deu anys de la mort del dolçainer d’Alacant Lluís Avellà i Reus. Voldria des d’aquest blog, fer-li un homenatge in memoriam a la seua trajectòria i la de molts jóvens d’Alacant que van nàixer al voltant dels mateixos anys que ell i que van viure junts una experiència inoblidable. La nostra generació va viure una època inigualable. Els últims anys de la dictadura de Franco. La nostra edat oscil·lava entre els quinze i els díhuit anys. Vam ser activistes en unes dècades glorioses per a nosaltres: buscar la llibertat per nosaltres mateixos sense necessitat que ningú ens diguera què havíem de fer. Aquesta finalitat buscada crec que ens ha servit a tota una generació de jóvens que vivim el mateix procés. No vam aconseguir canviar el món, encara que créiem fermament que el podíem canviar, però el que sí que ens ha servit és per ser gent valenta, qualsevol cosa que ens proposàvem ho aconseguíem a la nostra manera. Gràcies a l’esforç i la dedicació. Tots els projectes que vam proposar, vam intentar portar-los a la pràctica. Anys més tard, vam comprendre que gràcies al diàleg i la posada en comú dels nostres projectes aconseguiríem que fórem més participatius i aquest treball crec que ens ha fet millors persones. Aquest és el missatge que volem transmetre amb aquest homenatge

A %d bloguers els agrada això: