Els somnis de la Colla de Sant Antoni d’Alacant
Somnis d’Aixa. Somnis de música i memòria.

Ací tenim la bellesa feta realitat, el so viu del poble, creador, arrelat a la nostra terra.
La Colla de dolçainers i tabaleters de Sant Antoni és més que un grup musical, els seus membres agafen la melodia de la vida i la fan futur.
El destí de la nostra música és sentir-la, gaudir-la.
Ací resideix el miracle d’una dècada de treball cadenciós, misteriós de vegades, sempre discret, de vegades sorollós, que ha posat ritmes al Nadal, a Carnestoltes, a Sant Antoni del Porquet, a la Setmana Santa, als Moros i Cristians i a les nostres Fogueres.
La Colla de Sant Antoni ja és part de l’expressió festera i ciutadana d’Alacant.
Però, al mateix temps, aquest disc compacte, amb el seus “Somnis d’Aixa”, demostra també que l’originalitat i els arrels poden anar junts, recreant el llenguatge musical.
La Colla va actuar per primera vegada al Nadal del 1991. Abans, des del 1979, un grup de joves alacantins, bojos per la dolçaina, malalts de música nostra es van ajuntar amb el propòsit, hui exitós, de dur la música als barris, i treballar per una Escola Municipal de Dolçaina i Tabalet.
Aquesta ha estat la seua tasca voluntària, vocacional, emotiva. Primer, sent part de la vida del barri de Sant Anton. Després participant en la creació d’altres expressions culturals de la nostra ciutat com és la Colla de dimonis “La Ceba” de Sant Antoni.
No es tracta doncs, només de música: l´activitat de la colla va més enllá, arriba al cor i baixa al carrer, té una visió integral de la nostra cultura popular.
Aquesta és la seua importància per a nosaltres, els alacantins que estimen la terreta.
Aconseguir que Alacant siga part (i no “a part”) de la cultura nostra a les comarques del sud. És, potser, un dels seus somnis, al que s’ha afegit la Diputació d’Alacant amb la producció d’aquest CD “Somnis d’Aixa”, somnis de música original, formosa, composta i interpretada per a fer-nos més feliços, més nosaltres mateixos i donar-nos la possibilitat de retrobar-nos amb l’emoció de ser poble.
Escrit per Marià Sánchez Soler.
CD SOMNIS D’AIXA

Diu la rondalla, que a la Marina Alta, fa molts anys, un dolçainer cansat i sedegós, es va acostar a una font. “La Font d’Aixa”. La remor de l’aigua, es va confondre amb una veu femenina, i uns ulls negres i brillants el van mirar des del fons. Es tractava d’Aixa, princesa mora, filla del califa de la rodalia, que havia viscut en aquell poble feia mil anys i que presonera de la font, va confiar al dolçainer les melodies dels seus somnis.
A través del passat, del present, del futur i de les cultures que van poblar les nostres terres, Aixa narra la seua història i suggerí aquest compacte.
EL DOLÇAINER (JULI MICÓ)
Dedicat a un membre de la Colla com segueix “Al meu primer Mestre (…) 20 anys després de començar a lluitar per la dolçaina”. Cap altre com Joan Blasco per a interpretar aquest tema… Mai podrem agrair prou la seua col·laboració.
AMOR D’ENSOMNI
Poema de Al-Mustamid ibn Abbâd de Sevilla per cortesia de Najàr Az- Zirac com a la veu d’Aixa en el seu primer somni.
AIXA (JULI MICÓ)
Font d’inspiració al llarg dels temps, també inspirà aquesta marxa mora “femenina” (segons l’autor) que va ser estrenada a la capitania mora de Guardamar l’any 97.
AITOR (JULI MICO)
Basada en melodies medievals, és de les primeres composicions del nostre director i dedicada al fill d’uns grans amics de la colla, fester infantil del Moros i Cristians de Sant Vicent del Raspeig.
JOSÉ ÁNGEL GUIRAO (JULI MICÓ/ MIGUEL IVORRA)
Pasdoble elegant i foguerer com calia per a José Ángel Guirao. I qui millor que la Banda Municipal d’Alacant a les ordres de Bernabé Sanchis per a interpretar-lo
VOLVER A TABARCA
(És l’autor, Luis Ivars, improvisació Rafa Contreras i Eva Ortiz)
Aixa mirà el mar i somnia illes llunyanes de “Blau encís mediterrani” històries d’amor apassionat i impossible.
SAVE (JULI MICÓ)
EL MARQUESET (JULI MICÓ)
És la peça més difícil del treball per la seua tonalitat. Està dedicada a dues dolçaineres de la Colla i el títol és un anagrama dels seus noms.
Segona marxa cristiana escrita per l’autor, basada en una de les cantigues d’Alfons X “El Savi”, i dedicada al fill d’un fester de Sant Blai.
COCA I BACORES (JULI MICÓ)
Creat l’any 96, és un pasdoble “assegut” amb dos tocs tradicionals: “El Sento” i “L’himne de Fogueres”. És repertori obligat per a “L’entrada de Bandes” del 21 de juny.
DÈBORA
L’any 96 va nàixer Dèbora, filla d’una dona dolçainera fundadora de la Colla. Amb tota l’estima va nàixer també aquest típic bolero valencià. En un somni del futur. Aixa va ballar les “passaes” d’aquest ball cortesà, acompanyada fantàsticament per Maica i Toya a les postisses.
11 LIENET (IMPROVISACIÓ DE RAMONET RIERA)
El lienet és un instrument de llengüeta simple inventat al llarg de la gravació. Amb el qual Aixa canta el lament d’un dels seus somnis i introdueix el tema següent
L’ERMITÀ (MIGUEL ORTÍ, 2a ESTANÇA XAVIER AHUIR, ARRANJAMENT LUIS IVARS)
Tema obligat al repertori de qualsevol dolçainer. Agraïm el diputat de Cultura de l’Excma. Diputació d’Alacant, Miguel Valor, la petició de gravar aquesta peça que hem volgut fer més nostra amb aquest arranjament. Col·laboren els alumnes del programa municipal de l’Ajuntament d’Alacant “Aula Oberta”
13 FOGUERES 97 (JULI MICÓ)
Estrenat l’any 97. És un pasdoble típicament foguerer. Introduït per l’himne de Fogueres i basat en una melodia tradicional de la Torre de les Maçanes “El Pavo”.
NOSTÀLGIC VALS (JULI MICÓ)
Fascinació és la paraula amb què vam rebre aquesta tendresa de tema quan el va dur Juli Micó un dimarts d’assaig. La màgia de la música va fer possible que, a poc a poc, aquella vesprada, prenguera la forma actual.
L’ALEGRIA (JULI MICÓ)
No teníem al repertori de processons cap peça que fora alhora cerimonial i alegre com cal al Diumenge de Resurrecció. El nostre director va dissenyar aquesta melodia a la qual hem volgut afegir el toc de la gaita asturiana i la tarota en la tercera estança.
ÈOL (NATHALIE VAN RAVENSSTEIN/LLUÍS AVELLÀ)
El vent iber va despertar Aixa una nit. Somniava amb dones iberes que tocaven la tíbia amb les sirenes del Mediterrani que cridaven als vaixells, amb la força del tro i la remor de les ones. Va ser l’últim somni.
EL VOL D’AIXA
Darrere del lament de la tarota s’endevina la veu d’Aixa que transforma les notes en un encanteri per al seu alliberament final del món dels vius de la humitat fosca de la font.
Salut, Aixa… i gràcies
Col·labora:
Marià Sánchez Soler
Eva Ortiz Gálvez