L’Escola de Música Tradicional es crea formalment cap al juny del 2000 per iniciativa d’unes persones preocupades per la recuperació de la nostra cultura i música populars.
L’objectiu és omplir el buit existent pel que fa a l’oferta de classes d’instruments com el clarinet, la dolçaina, la tarota, el flabiol, el sac de gemecs, el tabal i la percussió popular en general, com també recuperar ritmes, cançons, balls i melodies en perill d’extinció.
https://nanosigegantsalacant.wordpress.com/
Ha estat encarregada per l’Ajuntament d’Alacant de la divulgació i l’eixida dels Nanos i Gegants de nou al carrer després de la desaparició d’aquests durant deu anys o més.
Ha participat en concerts, cercaviles, correfocs, desfilades de fogueres i de moros i cristians.
Per al curs 2000-2001 els van plantejar fer classes impartides per especialistes i seguir programacions d’acord amb els centres de música popular de més renom de la nostra terra.
Es van fer concerts, recitals i eixides públiques amb els educands/educandes que facilitaven la seua integració professional o vocacional en el món de la música popular.
Es van impartir les classes a la primeria del mes d’octubre del 2000 en el local de la Foguera Plaça d’Alger i en el local de la parròquia de la Mare de Déu del Remei.
La Foguera de Plaça d’Alger es va portar molt bé amb nosaltres i hi vam anar a fer classes de dolçaina i tabalet. I van ser 13 persones (Antonio, Mariví, Nuria Moreno, Salvador, Marisa, Lluís, Federico, Joan Manel, Nuria Garcia, Isidro, Jesús, José Luis, Miguel).
Lluís Avellà i Antonio Sánchez volien restaurar els Nanos i Gegants d’Alacant, abandonats des del 1986 en els Tallers Municipals. La Colla de Dimonis tenia un local amb sostres alts en què es podien restaurar els gegants sense problemes. Es van confeccionar trages nous per als gegants i capgrossos fets per la costurera Beatriz. El pintor Javier Pastor va reconstruir les mans del Rei Moro. Podien respondre a les expectatives de restaurar els Nanos i Gegants que estaven molt deteriorats. Francisco Marco, sogre d’Antonio, en va fer la restauració.
La Colla de Dimonis va continuar fent correfocs, participava en la Desfilada Internacional de les Fogueres de Sant Joan, en la dels Reis Mags de Joan XXIII, en el Correfoc de Llum i So de l’Ajuntament d’Alacant. La Colla com a tal tenia autofinançament i organització. Els dolçainers de Sant Anton van deixar d’estar tan implicats, mentre els dimonis de “La Ceba” funcionaven sols i havien decidit no ser els encarregats de les desfilades de Nanos i Gegants. Les relacions entre els dos col·lectius es van refredar.
L’any 2000 es va decidir que la Colla de Sant Anton no estiguera representada en la Colla de Dimonis; es van triar nous càrrecs, però la colla de dolçainers sempre va defendre els dimonis cada vegada que se’n parlava.
Des del 1999 van passar moltes coses en les nostres vides. Lluís i Antonio se’n van anar de la Colla de Sant Anton per diferències amb alguns dels membres, i el 2000 van crear l’Escola de Música Tradicional i van poder desfilar a Alacant amb els Nanos i Gegants, restaurats amb l’ajuda de molta gent, alguns ja citats: la Colla de Dimonis, la de Sant Anton, Francesc Marco, Javier Pastor, Luisa Biosca, Blas Telló, Beatriz… Però entre aquests no estava cap d’aquells que ara diuen que són “els restauradors semàntics” dels Nanos i Gegants d’Alacant.
Col·labora:
Antonio Sánchez Pérez
Dolçainer alacantí: Lluís Avellà i Reus "in memoriam" (1960-2011) 