Segons les nostres investigacions, els Nanos i Gegants havien desaparegut de les festes d’Alacant l’any 1988, i des d’aleshores seguien sense aparéixer. Era l’any 2000, n’havien passat dotze anys. Amb l’ajuda de Juan Carlos Vizcaíno i del regidor Andrés Llorens van poder trobar en els magatzems municipals els capgrossos que s’havien construït per a la commemoració del V Centenari de la Ciutat d’Alacant, durant l’alcaldia de José Luis Lassaleta, i també cinc gegants construïts l’any 1977 a petició de Tomás Valcárcel. Amb la col·laboració de la Diputació d’Alacant van ser restaurats i són els que en l’actualitat desfilen durant Fogueres, el Corpus, les Festes d’Agost i la desfilada dels Reis Mags, entre altres. Són els mateixos que va restaurar l’Escola de Música Tradicional i van traure al carrer l’any 2001.
No obstant això, en la investigació hi havia alguna cosa que no quadrava. No hi havia cap documentació en cap arxiu municipal que fera referència als Nanos i Gegants. Des dels anys 20 del segle passat fins a inicis del 1970 només teníem referències fotogràfiques de l’existència d’altres Nanos i Gegants d’Alacant que desfilaven en les festes.
Per casualitat, l’any 2001 Juan Carlos Vizcaíno (aleshores assessor del regidor de Festes Andrés Llorens) estava fent gestions per a fer-li un homenatge a José Romeu Zarandieta, president de la Comissió Gestora de Fogueres i regidor de Festes de l’Ajuntament entre els anys 1940 i 1950.
El Senyor Romeu havia mort l’any 1967. Vizcaíno es va posar en contacte amb el seu fill, José Luis Romeu, qui li va contar tot el que sabia de son pare i li va dir que volia tant la festa que, inclús, havia comprat de la seua butxaca, a Barcelona, els nanos i gegants que van desfilar a Alacant des dels anys 1920 fins a l’any 1967. Son pare, durant tota la seua vida, va ser comprador de capgrossos fets per l’empresa El Ingenio, de Barcelona, i que, des del 1967, estaven guardats a l’entresolat de sa casa. Allí seguien i podia anar a veure’ls quan volguera, ja que quan va morir ningú va voler entrar en l’habitació dels records de son pare.
“En trobar aquests Nanos, descobrim definitivament on estaven els nanos d’Alacant de l’any 1920-1967. –explica Antonio Sánchez– El senyor Romeu també tenia gegants que van ser utilitzats com a llenya per a escalfar-se durant la Guerra Civil. Amb aquest descobriment vam poder veure amb els nostres ulls els nanos que desfilaven l’any 1929, en els primers anys de les Fogueres de Sant Joan, en la foguera d’Alfons XII (actual plaça del Mar) i que desfilaven al matí i a la vesprada pel districte”.
La presència dels Nanos i Gegants es va consolidar en la festa de Fogueres durant els anys següents. L’any 1932, la Foguera de la plaça de la República (actual plaça de l’Ajuntament), de la qual era president José Romeu Zarandieta, va anunciar en el programa que les festes serien amenitzades pels gegants i capgrossos i per les dolçaines i els tabalets.
https://www.rtve.es/filmoteca/no-do/not-80/1465400/
Hi ha un document cinematogràfic dels anys vint on es mostra la recepció en l’estació de tren al caricaturista K-Hito i a qui se li van fer unes cercaviles per la ciutat acompanyats pels cabuts i la banda de música. Són els mateixos del senyor Romeu Zarandieta.
És insòlit en el món del cartó-pedra que unes figures fetes amb aquests materials tan fràgils hagen pogut durar huitanta anys. En el Museu de Fogueres d’Alacant no hi ha cap ninot que tinga tants anys com aquests nanos del Senyor Romeu. Es va poder gaudir d’aquests en l’Exposició que es va fer l’any 2012. Dels vint-i-quatre cabuts que té la col·lecció, dotze van ser donats a l’Ajuntament d’Alacant i altres dotze van ser cedits per la família Romeu per a ser exposats en la Casa de la Festa.
Una altra qüestió sorprenent és que, tot i haver-hi documentació gràfica contrastada i publicacions que relaten la història dels Nanos i Gegants d’Alacant del segle XX, es vulga tapar o menysprear aquesta troballa. Hi ha un aprenent d’historiador, que es fa anomenar “restaurador semàntic dels Nanos i Gegants d’Alacant”, que ha intentat sense molt d’èxit relatar la història a la seua manera, amb molt de misteri i poques dades. Les fotos de Sánchez no són més que un exemple. Tots aquests nanos que hi ixen eren els del senyor José Romeu Zarandieta. Els cabuts de José Romeu Zarandieta són els autèntics nanos de la ciutat d’Alacant, des del 1920 al 1967, tenint alguns d’aquests, com ja s’ha dit, huitanta anys.
José Martínez i Domingo Moreno “El Talento”
Als anys huitanta, Lluís Avellà, amb la Colla Postiguet, va ser un dels últims dolçainers (amb “El Conill”, d’Agost) que van desfilar amb els gegants de Tomás Valcárcel, que són els que vam trobar als tallers municipals l’any 2000. Lluís va saber transmetre l’amor per les tradicions i sempre repetia: “Quina pena que ningú sàpia on estan els gegants i capgrossos”.
“L’any 2001 –relata Antonio Sánchez–, després de quinze anys d’oblit i abandonament, vam poder restaurar i desfilar una altra vegada amb els Gegants de Tomás Valcárcel i els Nanos del V Centenari. També, l’octubre del 2006, vam poder restaurar els dotze nanos de la família Romeu Zarandieta, i van fundar una segona colla: l’Associació Cultural de Nanos d’En Romeu.”
El 2007 es van fer els Tallers de Recuperació de la Cultura Popular, Ball de Nanos i Taller de Construcció de Capgrossos. Els tallers es van oferir amb el nom genèric de Colla de Nanos i Gegants, amb la intenció de fer una recerca de les tradicions populars més divertides que, moltes vegades per no dedicar-los temps, s’han perdut en la nostra memòria.
https://nanosigegantsalacant.wordpress.com/2020/03/22/charla-nanos-i-gegants-segle-xx/
Col·labora:
Antonio Sánchez Pérez
Dolçainer alacantí: Lluís Avellà i Reus "in memoriam" (1960-2011) 